Xavier Benguerel és una de les figures més rellevants de la creació musical catalana de la segona meitat del segle XX.

Va néixer a Barcelona el 1931 i és fill del reconegut escriptor Xavier Benguerel i Llobet (1905-1990), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1988). El 1940 la família es va haver d’exiliar a Xile a causa de la guerra civil espanyola.

Va començar els seus estudis de música mogut per un interès innat que va saber promoure el seu pare. El 1954 la família Benguerel va tornar a Barcelona. Xavier Benguerel pertany a l’anomenada “Generació del 51” i va aprofundir els seus coneixements musicals amb el mestre Cristòfor Taltabull, tot i que la seva formació ha estat marcadament autodidacta. El fet d’assistir a les classes del mestre Taltabull va implicar la seva ràpida inserció al moviment musical del seu país, a la vegada que li van permetre un progressiu contacte amb les tècniques i estètiques que s’havien desenvolupat a Europa en el decurs de la primera meitat del segle.

Benguerel va entrar ràpidament a l’òrbita de tendències tan renovadores com les representades per Béla Bartók o Igor Strawinsky a les quals van seguir les de l’Escola de Viena. Més endavant, l’inquietut creativa el dugué a reivindicar un retorn a la melodia com a resposta personal a la percepció coetània de certa crisi al moviment global de la música contemporània. La seva música presenta un treball aprofundit de l’elaboració del ritme i de les textures tímbriques, així com de la veu, i que porta l’impuls líric a la màxima desintegració formal a través d’una recuperació inevitable de les arrels polifòniques més antigues del nostre patrimoni musical.

Benguerel ha tractat tots els gèneres musicals en estil propi, des de la peça intimista per a un sol instrument, fins a l’òpera, la cantata, l’obra simfònica o la música de cambra, la majoria de les quals ha quedat enregistrada en una extensa discografia. El 1959 va escriure Cantata d’Amic i Amat, en la que hi va incorporar tècniques i procediments serials i que es va estrenar al festival internacional de la SIMC de 1960 a Colònia, en el que es pot considerar com el començament de la seva projecció internacional. Altres fites importants de la seva carrera han estat el concert monogràfic al Palau de la Música Catalana del 1972, el Premi Luigi Dallapicola del 1977 i l’estrena de la seva òpera de cambra Spleen el 1984, que l’any següent es va presentar a l’Òpera de Frankfurt.

L’obra que més l’ha donat a conèixer és el Llibre Vermell, per a solistes, cor i orquestra, basada en els cants i les danses del segle XIV guardats en el Còdex montserratí que duu el mateix nom. Es va estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 1988 i s’ha interpretat en diverses ciutats europees.

Altres obres importants del seu catàleg són Paraules de cada dia (1967) sobre poemes del seu pare, per a mezzo i conjunt instrumental; Dos poemes de Charles Baudelaire per a baríton i orquestra, encàrrec del Concert del Mil·lenari de 1991, que es va estrenar aquell mateix any també al Gran Teatre del Liceu; el Te Deum (1993), en homenatge a l’escultor Josep Maria Subirachs; el Concert per a percussió (1975), el Concert per a violoncel (1977); les 7 Faules de Lafontaine (1995); l’òpera Jo, Dalí, encàrrec del Ministeri de Cultura per al centenari del pintor Salvador Dalí; el Concert per a piano (2003); el Quintet de la Sala de Llevant (2005) per a clarinet i quartet de corda, que s’estrenà en ocasió del lliurament a la Biblioteca de Catalunya de tots els seus manuscrits i arxius musicals, i Kiev, Concert per a violí i orquestra (2007), estrenat el 13 d'agost del 2008 a Medellín.

Ha rebut encàrrecs de la ciutat de Hagen, del Festival Schütz de Berlín, de la Südwestfunk de Baden Baden, de la Biennale de Zagreb, de l’Orquestra Nacional de Madrid, de l’Orquestra RTVE, del Festival d’Alacant (1990), del Festival de Torroella de Montgrí, de la Catedral de Speyer (Alemanya), del Festival de Sant Feliu de Guíxols, i de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), Festival d’Aujourd’hui Musiques, Ministeri de Cultura espanyol, entre molts d’altres. 

És Patró d’Honor de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana i Conseller de la SGAE.